Presència fantasmal en l'escala victoriana. Aquesta fotografia de 1936 es proposa com un testimoni verídic i fiable de l'existència de fantasmes. Suposant que no hagi estat un frau deliberat, és a dir, suposant la bona fe dels que la van fer, hem de considerar-la com un testimoni (com si algú ens expliqués que ha vist una figura femenina transparent retallada damunt l'escala).
Aleshores podem aplicar els consells que Hume exposa a Investigació sobre l'enteniment Humà X,13-22, en la part dedicada a argumentar contra els miracles. Segons ell, quan algú testimonia un fet excepcional, és a dir quelcom meravellós que se surt de les lleis naturals, hem de preguntar-nos:
- Hi ha altres que testimonien el contrari? Si és així, es neutralitzen els testimonis.
- Considerar el nombre de testimonis.
- El caràcter dels testimonis: equànimes, interessats, fantasiosos ...
- Manera en què testimonien: vacil·lant, ferma, massa violenta ...
- Si el fet testimoniat és increïble per a mi, aquesta creença neutralitza el testimoni favorable.
- Abans d'admetre una excepció a les lleis de la naturalesa, que seria realment miraculosa, és més prudent pensar que encara no hem trobat l'explicació natural a aquesta suposada excepció.
A banda d'aquestes consideracions, en aquest cas cal tenir en compte l'error en l'instrument de mesura. Qualsevol fotògraf podria reproduir aquest efecte amb una doble exposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada