T'adones que estaves admirant com de curts es porten els pantalons curts aquesta temporada quan veus una dona amb hijab que es posa al costat de la noia de la porta. Duu un vestit llarg virolat. Somrius en veure el contrast. Entra una jove xinesa acompanyada d'un nen, que ensopega en arrencar el metro i es posa a riure, tot fent riure a les tres. A la següent estació, un home amb bigotis que mostra un paper embolicat en plàstic engega el discurs: "Perdonen que les moleste ... es peor robar que pedir .... dinero para comprar este medicamento que es muy caro". No li faig cas -crec que ningú li'n fa- i torno al llibre. Fins que sento "muchas gracias": la dona xinesa li ha donat almoïna. Somrius en veure el contrast.
3 comentaris:
El metro és un bon lloc per riure o aguantar-te'l...
Me encantan tus crónicas costumbristas.
Isa: Gracias. Se trata simplemente de dejarte sorprender por lo que miras. Efrem: el metro és un bon lloc, efectivament.
Publica un comentari a l'entrada