Nus de la Trinitat. Embús. Et distreus mirants els altres vehicles. Jove descabellat en furgoneta de repartiment; aprofita per endreçar les comandes. Dona parlant pel mòbil. Quillo amb cotxe tunejadet i cuidat, però amb un cop. Colla de paletes apretats en una furgoneta petita. Parella d'ancians silenciosos amb la mirada fixa endavant. Home en "berlina de representació" (així ho diuen els catàlegs) aillat per l'aire condicionat ficant-se el dit al nas amb contumàcia. Dos africans que fa una estona m'han agraït alhora que els cedís el pas. Jovenalla de dues juanis que xerren i fumen. Motorista maniobrant nerviosament fins que l'atura un cul de sac i es rendeix. Furgoneta conduida per gitana de cua alta i braços molsuts i amples com una cama. Camioneta de fusteria d'alumini d'on surt música massa alta ... Formem el que en sociologia es diu un conglomerat, perquè res ens uneix.
Tanmateix, el cotxe de l'autoscola em fa veure que si que hi ha quelcom que ens uneix: el codi de circulació. Ni més, ni menys.
2 comentaris:
I estar clavats a l'asfalt,no?
Muriel
Muriel: Si, però el fet de l'embús no coordina les nostres accions, és quelcom que ens passa col.lectivament. Contemplant les diferències entre situacions, edats i ineressos hom diria que no tenim res a veure. Però el fet de veure un contxe d'una autoscola em va fer pensar que tots hauríem passat per l'examen i les pràctiques i les llegendes urbanes de com burlar l'alcoholimetre ...
Publica un comentari a l'entrada