La metempsícosi s'il·lustra en Plató amb molts mites escatològics. El del carro alat del Fedre, el d'Er a La República. Però és en el Fedó on trobem una menció a l'animal que inspira aquest blog. No el deixa molt bé (81d):Les ànimes dels homes que en vida han estat lligats al cos, incapaces d'anar més enllà, donen voltes a les sepultures com a ombres (fantasmata) fins que "es lliguen" a un altre cos, que tindrà els costums que aquestes havien tingut: "Els qui s'han lliurat a la disbauxa i han tingut una immoderada afecció a la beguda, és natural que entrin en el llinatge dels rucs i els animals semblants".
Tenen una mica més de sort que han estat "injustos, tirans o lladres", que seràn "llops, falcons i milans". En canvi, els que han practicar la virtud de la moderació i la justícia viuran a l'Hades i quan retornin seran altres humans o "abelles, vespes o formigues".
Tenen una mica més de sort que han estat "injustos, tirans o lladres", que seràn "llops, falcons i milans". En canvi, els que han practicar la virtud de la moderació i la justícia viuran a l'Hades i quan retornin seran altres humans o "abelles, vespes o formigues".
4 comentaris:
Però des del meu punt de vista és casi millor ser un llop que una formiga i tampoc hi ha molta relació entre els humans i aquestes.
Anònim: Tens raó. Aquests animals socials i jerarquitzats tenen mala fama en les nostres societats, que es volen d'individus lliures i independents
(encara que siguin sotmesos i dependents).
Però no acabo d'entendre que veu Platò en aquests insectes que fa que estiguin per sobre dels llops. L'única cosa que veig que els pugui fer tant atractius per a Platò és el fet que tots cooperen al unisó, diguessim que no hi ha disidencia ni discussions, que estan tots d'acord i interpretaria correctament que ¿això per a Plató significa que tots han arribat a un coneixement profund de les idees?
L'observació d'un rusc d'abelles o un niu de formigues tradicionalment desperta una admiració en veure la divisió de tasques diferents i la seva laboriositat, que fan pensar en una societat afí a la humana. Per tant la perspectiva ha d'estar no en quin animal ens agradaria ser, sinó en quin animal és més aprop dels éssers humans. En el mite d'ER considera propers als hmans els ocells "musics", ésa dir aquells que refilen.
Publica un comentari a l'entrada