dissabte, 27 de febrer de 2010

Eines de cultura de pau

L'Educació per a la Ciutadania ha de col·laborar activament en la construcció i manteniment de la cultura de pau. Estar a favor de la pau és la cosa més fàcil del món ... fins que es declara la guerra. El magistral inici de La por, de Gabriel Chevallier descriu detalladament aquesta mena de catarsi que fa lliscar qui es creia gent de pau vers el bel·licisme pur. I si algú no s'ho creu, que examini cap on anaven les propostes que se sentíen per "resoldre" el segrest de l'Alakrana incloent la destrucció d'embarcacions i pobles, amb les corresponents víctimes col·laterals, és clar. De la mateixa arrel vindràn la petició de rigor policial i d'augment de penes davant de delictes que previsiblement augmentaran si més no la sensació d'inserguretat a mesura que els efectes de la crisi econòmica esdevinguin insuportables.
Per això cal insistir en missatges com:
- L'enemic s'alimenta de paraules. Les guerres tenen múltiples causes, però en la seva preparació i acceptació hi ha anys de construcció de l'imaginari de l'enemic. Es part del procés del procés de polarització.
- Totes les accions armades són injustes, encara que n'hi ha de més legitimades (consens internacional, petició de la població afectada ...). I fins i tot les més legitimades tenen unes derives militaristes que cal controlar. Només cal veure els repartiments d'aliments fets per militars en situacions d'emergència.
- El perill de guerra no disminueix. I la idea que anem cap a una major pau és una concepció esbiaixada d'alguns privilegiats que no ens ha tocat viure cap guerra. Les guerres més sagnants han estat al segle XX, com mostren els recomptes de víctimes que ha fet el projecte Correlates of War. I si no hi dediquem esforços, no sembla que la tendència del segle XXI sigui la pau.
- Les guerres no resolen problemes, sinó que en creen. Les guerres el màxim que fan és canviar les correlacions de forces entre els actors. Els efectes d'una guerra per a totes les parts són més negatius i duradors que la guerra mateixa. Que els preguntin als nostres avis què va ser pitjor, la guerra o la posguerra. Per tractar-les des d'una perspectiva de pau es pot consultar el recent lloc web d'informació sobre conflictes de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB que dóna informació entenedora i actualitzada sobre els conflictes presents.
- La perspectiva general dels conflictes segueix estant admirablement resumida per Paco Gascón, en Educar en y para el conflicto.
- Els diners, els esforços i la intel·ligència dedicats a la construcció de la cultura de pau són escandalosament inferiors als dedicats a la "defensa". Cal reclamar l'enfortiment d'institucions com l'Institut Català Internacional per la Pau i el suport a organitzacions com la Fundació per la Pau, que entre les múltiples activitats tradueix al català els resums annual del prestigiós Centre d'investigació per la pau d'Estocolm, el SIPRI.
Àpale.

1 comentari:

睡衣 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.