He llegit en algun lloc que el títol de la tercera entrega de la sèrie Mil·lenium era absurd. Doncs a mi sempre m'ha fer pensar en el palau reial d'Estocolm en l'època en què Descartes exposava la seva filosofia a la reina Cristina, i a la tradició d'atribuir la mort del filòsof a una pneumònia contreta en les seves gèlides estances. Per què Larson podria haver associat l'antiga reina Vasa amb la seva Salander? Perquè va ser tutorada desde molt petita però va aconseguir emancipar-se amb gosadia? Perquè va abdicar voluntàriament del tro? Perquè va renunciar a casar-se? Perquè, aparentment si més no, sempre va fer el que va voler?
Cristina de Suècia (a l'esquerra) i Descartes
3 comentaris:
m'encanta el suggerent paral·lelisme que hi has trobat!
...en Blomkvist , aleshores, seria en Descartes?
Matilde: en Blomkvist seria més aviat algú que hagués quedat indeleblement encisat per ella,com l'ambaixador d'Espanya en la peli on la va interpretar Greta Garbo.
Doncs potser sí... i com saps que en Descartes no va quedar-ne també encisat???
Publica un comentari a l'entrada