8 de març

Quan prepares el 8 de març, hi ha qui assatja la broma de "i el dia dels homes quan serà?". Tu procures passar del comentari o mirar-lo fix amb un somrís de "m'ho dius de veritat?". Aquest any, tanmateix, he decidit passar a l'acció, i recomano que visitin en l'Orelles aquest post i aquest.
Així mentrestant podem dedicar-nos a un dels objectius del dia d'avui, celebrar i visibilitzar les dones i en el nostre cas les dones filòsofes. A això ens ajuden Rosa Rius i Gatell i Mercé Otero Vidal , que han fet una edició i traducció tan rigorosa i precisa com les que ens tenen acostumats d'una obra que Gilles Ménage va escriure al 1690.
La visió històrica més estesa de la situació de les dones conté, al meu entendre, alguns tòpic erronis. El primer i més evident és que les dones abans no treballaven (es concedeix que si ho feien en l'àmbit domèstic) i que des del segle XX s'han anat incorporant al món del treball. Sense considerar més que el nostre país, això sempre ha estat fals. Les dones pageses, les artesanes medievals, les proletàries del tèxtil, les mainaderes i criades ...
El segon tòpic és que el pensament igualitarista segueix un camí que va del vilipendi i la minorització de les dones en l'antiguitat al reconeixement progressiu de la seva dignitat i drets iguals en l'actualitat. Però això és com a mínim inexacte. I aquesta obra palesa que s'ha fet el camí invers. Com relata la prologuista, resulta que, tot basant-se en fonts antigues, al segle XVII Ménage llista 65 filòsofes en l'antiguitat ... curiosament desaparegudes en la seva majoria als manuals del segle XX. Això també es constata en repassar la història de la filosofia, on trobem misogínia a partir precisament del XVII, que és quan es va començar a escampar la idea de la igualtat essencial de tots els éssers humans. I per mantenir la submisssió va caldre aleshores minoritzar-les, tutorar-les, ignorar-les: Rousseau, Kant, Schopenhauer, Nietzsche. El sexisme i més tard el racisme són dues formes de l'atac a la igualtat de tots els éssers humans.
Un exemple més proper: en la Historia de la Ètica dirigida per Victòria Camps, l'estudiós que tracta de l'epicureisme, en referir-se a les filòsofes de la comunitat epicúria, entre elles a Leontion, autora d'un tractat contra Teofrast, s'entreté en descriure els malnoms que tenien i rebla l'insult afirmant que "amenitzaven" el Jardi (!).
Un darrer detallet: l'article Gilles Ménage de la Wikipedia en castellà s'inventa una nova obra de Molière: en comptes de dir Les femmes savantes (les dones sàvies) li atribueix Les femmes servantes (les dones serves!). I encara ningú ho hem arreglat.
Per tot això i més, cal que seguim celebrant el Dia de les Dones.

A banda d'aquesta obra, que hauria de ser a totes les biblioteques dels instituts, podeu consultar el llibre col·lectiu online Mujeres en la Historia del Pensamiento. I si voleu entrar com a visitants en les activitats del nostre institut, inscriviu-vos-hi fent servir la clau dona.