A Metàfores de la vida quotidiana, Georg Lakof establia que acostumem a pensar en termes de metàfores: La vida és un viatge, el temps és com un espai, sóm rics en idees, l'amor ens amara. Malgrat ser exponents del pensament abstracte, les obres filosòfiques no es lliuren d'aquesta tendència: la llum de la veritat, les ales del pensament. A Sobre la llibertat, quan Mill fonamenta la llibertat en la individualitat i aquesta en el benestar, recorre a la metàfora de l'arbre. La llibertat és necessària precisament per desenvolupar la individualitat, de la mateixa manera que l'arbre se l'ha de deixar créixer harmonosament:
"La natura humana no és una màquina que es construeix segons un model i disposada a fer exactament la feina que se li ha prescrit, sinó un arbre que necessita créixer i desenvolupar-se per totes bandes, segons les tendències de les seves forces internes, que fan d'ell una cosa viva"
"La natura humana no és una màquina que es construeix segons un model i disposada a fer exactament la feina que se li ha prescrit, sinó un arbre que necessita créixer i desenvolupar-se per totes bandes, segons les tendències de les seves forces internes, que fan d'ell una cosa viva"
JS Mill Sobre la llibertat, cap 3 pàgina 131 Edició d'Alianza.
El que segurament passà desapercebut al filòsof és que estava pensant en aquest arbre:
i no en aquest:
Paradigmes respectivament de jardí anglès i del jardí francès . Aquest etnocentrisme ....
i no en aquest:
Paradigmes respectivament de jardí anglès i del jardí francès . Aquest etnocentrisme ....
2 comentaris:
hahahah! Molt bona entrada, curiosament, el sistema polític de la llibertat per antonomàsia (liberalisme) defensat per Mill... Fomenta que gran part de la població acabem creixent com el darrer arbre. Però l'alternativa tampoc engresca, si reguem aquest arbre postmodern amb una mica de justícia com a equitat... Potser ens en sortim.
Efrem: Gràcies! I el pitjor és que molts creiem que estem creixent com el primer arbre.
Publica un comentari a l'entrada