dissabte, 12 de juny del 2010

Un cas

Professora entregada, tenaç, defensora dels alumnes. Experta, acostumada a bregar amb els pitjors, amb experiència en un equip directiu. Canvia d'institut. Alumnes d'ESO de flexible: els exigeix, els mima, els defensa, els prepara materials adaptats, es preocupa per cadascún i cadascuna, sap de la seva família i la seva situació.
Un dia, descobreix que li han robat vàries coses del bolso: diners, mòbil, ... Ha estat algú de la classe. Ho tracta; reapareixen els diners i el mòbil, però a una altra professora li desapareix igual quantitat de diners .... A final una alumna explica: ella ho ha fet tot, però la profe és tonta perquè des del començament de curs li estan robant diners del bolso, tothom de la classe ....
Crisi. Desagraïts. Per què m'hi esforço tant? No val la pena. Depressió. Com m'he deixat enganyar! Innocent, jo pensant en la bondat humana, convençuda que si tractes bé et tractaran bé a tu! ... Moralina.
Maduració: l'ensenyament és un problema moral? Consisteix en què una gent desinteressadament fa favors una gent necessitada? Hi ha qui es mereix estudiar i qui no? Hem de treballar esperant l'agraïment del nostre alumnat?

2 comentaris:

carolina ha dit...

Et contesto a alguna pregunta no hem d'esperar res, però l'educació des de P-3 dels alumnes, si arriben a l'adolescència amb un estadi moral tan baix, no és que alguna cosa falla?

Jordi Beltran ha dit...

Carolina:
Em sembla que educar, en aquest casos, és com anar fent equilibris. No puc oblidar una directora d'escola de primària que em comentva que es sindrome de down, cecs,sords tirarien, en canvi alguns alumnes ja ho veien a primària que no tiraríen. Determinisme social/biològic? No ho sé. En tot cas, vas saber esbrinar què passava i la noia va confiar en tu.