dijous, 30 de setembre de 2010

Un bon contraexemple

Crec que l'única part de lògica que hauríem d'ensenyar a filosofia de primer seria la construcció de contraexemples. És segurament la millor manera de rebatre un argument deductiu invàlid o arguments presumptius defectuosos en les discusions de la vida quotidiana. Estudiants de secundària, i universitaris de filosofia fora del context d'un exàmen de lògica, per no dir els que no han estudiat filosofia, s'emboliquen en discussions sobre si existeixen els extraterrestres o no, o si existeix Déu o no, i et miren incrèduls quan els dius simplement que en els enunciats singulars, existencials, la càrrega de la prova correspon a qui l'afirma. En canvi, el contraexemple és molt més persuasiu.
Ensenyar a construir contraexemples, ni més, ni menys. Esquematitzar l'argument, substituir els termes descriptius de manera que les premisses siguin vertaderes però la conclusió falsa. En aquest cas es fa visible, a més, que es fa servir argumentació ad baculum de manera no pertinent.