Però si jo no sóc racista!

"És broma", "se m'ha escapat", "alguns com tu si, pèrò tu no". L'excusa quan qui no es vol ni racista, ni sexista, ni xenòfob ni homòfob, s'ha comportat com algú racista, sexista, xenòfob, homófob. La discrepància entre el que es pensa i el que es fa o diu és molt habitual. És un dels vessants de la kantiana qüestió "Bo en teoria dolent a la pràctica" que podeu trobar aqui. En altra època li déiem tenir contradiccions internes, però avui s'ha afinat una mica més. Com a ensenyants -i com a persones, que també ho sóm-, ens agradaria creure que les creences influeixen en les accions, però sembla ben establert en psicologia de les actituds que és més veritat que són les accions les que configuren les creences. Hi ha vàries línies d'investigació que afinen més en aquesta discrepància. Per uns, com Eric Schwitzgebel, es tracta d'una incoherència en el sistema de creences. Altres con Tamara Gendler ho expliquen afirmant que a banda del sistema de creences (belief), tenim un sistema de disposicions, que ella denomina alief que seria el responsable de les discrepàncies entre creences i accions.

Se m'acut que propostes com el video o l'stick adjunts són efectius perquè enfronten a qui discrimina a la hipèrbole del seu prejudici, sigui misbelief o alief. Sobreexposició al prejudici. per portar-les a la consciència. Dirigides a fer de mirall a qui mira, a qui jutja, al que se li escapa, al que fa broma. L'stik o la samarreta de les Guerrilla girls, d'una època una mica llunyana, però dissortadament no superada i el més recent rap de Frank-T.

(afegit) Gràcies a un membre de la saga A.-R. en disposem d'una possible traducció al català: