dimecres, 15 de desembre de 2010

Diari d'una filòsofa anòsmica

La manifesta incapacitat humana per parlar sobre les olors es fa servir com a prova empírica en el debat sobre la hipòtesi relativista del llenguatge sostinguda per Sapir i Worf. Alguna vegada heu pensat per què les olors no tenen nom? Els colors són blau, vert, gris ... El tacte: rugós, suau, tou ... El so: agut, greu, vibrant ... I les olors? de llenya, de claveguera, de rosa. Però com es diuen l'olor de llenya, la de claveguera, la de rosa? Per què no tenen nom, quan fins i tot els gustos -salat, dolç, amarg, àcid- si que en tenen? .
Kant mantenia que gust i tacte eren sentits subjectius, a diferència del la resta, que anomenava objectius. Segons el de Koningsberg, les olors podien dividir-se en agradables o desagradables immediatament, però no permetien, com els colors, les formes o els sons, ser valorades com a belles o lletges.
L'anosmia és la incapacitat per detectar les olors. La infatigable Marta Tafalla ha escrit una novela inspirada en l'anosmia congènita que pateix. Això no li impedeix fer una descripció precisa i sensible d'aquest sentit, tot donant una lliçó als que sostenen que no som capaços de descriure verbalment les olors. Recomanable.