Massa dies en silenci. Des del comiat a les audiències cautives no havia postejat res. Em semblava que havia de trobar un altre to. Fins que m'he preguntat per què cal un altre to?
La Cristina Montiel s'examina d'opos. Que vingui gent com ella! Així no costa jubilar-se. (gràcies a l'infatigable XS)
2 comentaris:
Ja ho saps, evermore.
Gràcies, L. Em neguitejava perdre algunes complicitats literàries, entre d'altres.
Publica un comentari a l'entrada