Les i els col·legues em diuen que em troben molt bé. És que hi vaig mudat; no em veuen amb la bata i els rulos tota la resta del dia.
Tenia raó en Toni. És com abans, però amb horari flexible: els seus aventatges i els seus inconvenients.
- Com estàs?!
- Dons mira que tu!
No m'en puc estar. Visito l'Institut amb qualsevol excusa. No és per fer enveja. M'hi he deixat moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada