dissabte, 5 de novembre de 2011

Perquè no hi ha més remei

font
Diuen que si t'agafa una esllavissada de neu has de fer moviments natatoris tot intentant restar a la superfície. No sé si arribat el cas tindria la sang freda de fer-ho, i el que és pitjor, no sé si funciona. Em comença a fer l'efecte que la situació socioeconomopolitica és una mena d'allau de mesures i que els polítics i els media són el soroll de l'allau. L'altre dia vaig sentir un economista nostrat que sostenia que calia que els economistes tècnics es reunissin sense els polítics i decidissin les mesures que calia adoptar. Mesures que afecten directament la vida de cadascú de nosaltres. L'ideal de Plató: que els savis governin. En fi: por. M'arriba l'enllaç al llibre de Navarro, Garzón Espinosa y Juan Torres: Hay Alternativas. No l'he llegit i no sé si és només un consol dels afligits (estem putejats però tenim raó) però com a mínim es pot  oposar a la cridòria a què estem sotmesos. Perquè en l'allau, a banda d'indignar-se, no tenim més remei que cercar algun punt de suport.