Gangrenado de amor

Desapareix Josep Maria Berenguer, una de les ànimes de la Floresta. Al 1976 Havíem okupat -sense saber que es deia així- el Casino-Casal i aconseguiem que  Ovidi Montllor, Pau Riba, Sisa, Rudy Ventura (!) actuessin en benefici de l'escola bressol autogestionada ... Però el millor eren les revetlles, especialment aquelles en què es formava un grup "Conjunto de la Cooperativa de Músicos de la Floresta" més tard "Orquestra la Floresta" amb ell, vocalista limitat però d'un entusiasme encomanadís,  cantant la cançó:

Ensedada en mis besos lagartijas

te oigo mugir mujer

Acostados estamos en la cama

del hospital de la dulzura

                  Gangrenado de amor

                   chupo tu joya.

font

Després va venir El Vívora. Però jo parlo de la prehistòria. I de què a poc a poc ens estem quedant sense ànima. 

Concurs d'Aforismes de Sant Cugat, onze anys

Sembla mentida. La cosa no s'atura. Any rere any, el professorat organitza el concurs. Any rere any, ens sorprén com s'hi enganxen els membres de la nostra comunitat educativa. Hi ha qui anava a passar, però s'atura i retrocedeix lentament, llegint. Un grup dels primers cursos de l'ESO s'hi acosta ronsejant i comencen a llegir mandrosament, però desseguida un dit n'assenyala un, i un altre dit un altre. 

Per Sant Jordi, a Sant Cugat, a més, es llegeixen aforismes.

Ase filosòfic

Hi ha per a qui simbolitza d'estultícia.
O la tossuderia.

font

Històries urbanes

I

Pas de peatons. El conglomerat habitual. Passa una ambulància amb la sirena engedada. Tothom indiferent, excepte un alumne de Vil·la Joana, que es tapa les orelles amb els colzes aixecats mentre fa ganyotes, i un gos que udola, fluixet.

II

Metro, línia lila. La barreja habitual: pakistanesos en parella, xerrant; indígenes que surten del curro, bruts; famílies llatines; nigerians carregats amb bosses; una xina dormint. Als FGC els que dormen són les llatines i els estudiants de l'Autònoma.

El rei dels elefants

A Portraits in the Wild (1975), Cinthya Moss explicava que l'estudi científic dels elefants va començar als 50 del segle XX, però que es feia primordialment  a partir d'exemplars morts per la caça. No va ser fins l'any 65 que es va començar l'observació directa.. Aquesta permeté refutar les llegendes inventades pels caçadors, com els cementiris d'elefants (restes de matances per part d'homes), el part amagat, l'agressivitat (que faci por no vol dir que sigui perillós), la vida de més de cent anys (no arriben als setanta) i al mateix temps descobrir la rica vida social o el fenómen del dol davant dels morts, que arriba a la mort per inanició d'algunes femelles per no abandonar els cadell morts durant una sequera. És a dir, només portem 42 anys de coneixement d'aquests animals. Segons Douglas Hamilton, que és qui va iniciar aquest estudi, a mitjan segle XX hi havia 1,3 milions d'elefants africans. A començaments del XXI havien minvat a la meitat.

font

Caçar un elefant es aproximadament tan perillós com caçar un conill o un cèrvol; la diferència és que si et fiques en la seva distància de seguretat et pot atropellar. En canvi, matar un elefant no és semblant a matar un conill o un cèrvol. La diferència és que no només mates un animal, sinó que acceleres el procés de degradació del conjunt dels elefants: atesa la complexitat de la vida relacional que tenen, degenera els vincles socials,  es reprodueixen més joves i per tant amb menys experiència, cosa que minva les possibilitats  de supervivència dels cadells; a més, es perden les relacions entre grups, amb la consegüent disminució de la diversitat genètica. Per tant, es posa en perill l'espècie (font). 

Entre els exemples de valors intrínsecs, Dworkin menciona a El dominio de la vida les llengües, les espècies animals, les obres d'art. Què diriem si una persona es dediqués -per esport, of course- a cremar la seva col.lecció de pintures d'artistes  importants, encara que fos seva?

Segons hem comentat en un altre lloc d'aquest blog, en un experiment amb elefants asiàtics es va donar un capteniment que revelava una imatge d'un mateix, és a dir, una certa noció d'identitat personal. En fi, que si caçar amb armes a distància ja fa un cert fàstic, prendre com a objectiu animals difícilment substituibles és francament vomitiu. I segurament moralment rebutjable (i no parlem de qüestions polítiques i econòmiques, com l'embolic del tràfic de marfil, ni de com el safari cinegètic no desenvolupa cap país, ni de l'aparent supercontrol de Botswana, però que en ser fronterera amb les superinestables Angola i Congo,  fa inútils, si n´hi hagussin, les polítiques de protecció, ni de la questió del mal exemple polític ...) ... el rei dels imbècils.


Per cert, sembla que tenim un destí amb Botswana: el negre de Banyoles no va ser repatriat allà?


PS: Mosterín, encertat com gairebé sempre en aquestes qüestions aqui.

Crònica de Per la filosofia a secundària!

Això si que són superherois ...

I l'escrit de la meva intervenció, aqui.

PS: Les intervencions en l'acte de l'Ateneu a Youtube

En defensa de la filosofia a secundària

Demà dissabte a les 11 a l'Ateneu de Barcelona.
En Terricabras n'ha parlat a la tertúlia de Catalunya Ràdio, minut 44:50.
En Joan Manuel del Pozo també al Periódico.
Cal que hi siguem molta gent!

Filosofia a la ciutat

Philosophy in the city, a través de la qual la universitat de Liverpool divulga la filosofia, organitza una sessió filosòfica sobre un quadre de Francis Bacon. Entrada 5 lliures. I hi ha gent que hi va!

Salvados!

Per al concurs d'aforismes

font

D'aqui pocs dies s'exhaureix el termini per presentar-ne a l'onzè (!) concurs. A les biblioteques, i també a la web, hi ha moltes pàgines per espigolar-ne de trobats. Recordeu que al moodle hi ha un curs sobre el tema. Una pàgina interessant és el Citario de Mujeres: cites, molts cops aforístiques, que intenten compensar mínimament els reculls habituals, tant pel que fa a l'autoria com pels temes.

Per als aformismes inventats, perquè no provar aquesta proposta (gràcies, T.) d'origen dadà de la màquina de fer aforismes? La creativitat té molts camins ....

(Per cert: quan vem endegar això dels aforismes no existia Twitter; ho vem fer perquè conjuminava pensament creatiu i pensament crític, i era una manera que tot l'alumnat del centre llegís filosofia)

Cena

La meva Cena enguany:

font

Blackbird!

Per majors de 50

Molt assenyat i encoratjador, defugint l'optimisme de l'autoajuda. Li queden a la punta de la llengua unes quantes cites de filosofia estoica. És que al seu cole no se n'estudiava. Gràcies, Isa.