dimecres, 26 de setembre de 2012

Por el bien del Imperio

"No se puede esperar nada mientras los destinos más terribles y oscuros, comentados a diario, incluso a cada hora, en los periódicos, analizados en sus causas y consecuencias aparentes, no ayuden a la gente a reconocer los oscuros poderes a los que su vida está sometida" ( Benjamin: Einbahntrasse, citat a la pàgina 23)
Vaig cometre l'error d'agafar-lo de la Biblioteca i no comprar-me'l, i ara em sap greu tornar-lo. Un mes i mig de glops d'amargor lúcida, des del discurs de F.D. Roosevelt de les "quatre llibertats" fins i el triomf del "capitalisme realment existent" d'avui, d'Obama i la crisi financera i el seu revers, el creixement de les desigualtats, la fam i el desplaçament forçós de milions de persones per guerres i sequeres, però també per l'usurpació de les terres i l'aigua als camperols. I presentat modestament com un esbós!
Entremig, un relat condensat de la història política, econòmica, social i cultural dels diferents països, que no defuig la pinzellada del retrat d'alguns actors. Informació (referenciada en les 252 pàgines de bibliografía) ordenada i feta intel·ligible amb un llenguatge precís i clar en 978 pàgines.
I lliçons: globalment, parlar de justícia és un sarcasme. Les relacions internacionals no són caòtiques, sinó amb poques línies polítiques tortuoses, però que es mantenen, com "la defensa del sistema de lliure empresa". No hi ha apocalipsi, sinó poders enfrontats. Sorprenentment, en pocs països el petroli s'ha aprofitat per al desenvolupament. A Cambodja han sofert 30 anys de guerres instigades des de l'exterior.  A molts llocs, més enllà de la retòrica vocacional, ser militar significa arribar còmodament al poder.  No es pot dir que els organismes internacionals estiguin al servei de l'imperi, però sí que molts cops les seves proclames encobreixen l'interès dels poderosos. Les multinacionals són les principals evasores d'impostos, també als Estats Units, on han passat de representar a mitjans dels anys cinquanta un 30% dels ingressos fiscals al 6,6% actual. En cinc anys de crisi, els bancs són un 20% més grans i controlen una major part de l'economia. Les tensions a l'Orient mitjà no tenen res a envejar a les d'India-Pakistan-Afganistán, o Xina-Japó.
font
Aquesta dinàmica podria fer pensar que només tenen importància els interessos i no les idees, i que la filosofia no és el hegelià  l'època transformada en concepte sinó una mena de bromera de la història.  Però Fontana no menysté el paper de les idees, tot recordant per exemple que  l'inici de la contrarevolució conservadora es troba en la publicació al 1975 de La crisi de la democràcia, de Samuel P. Huntington entre d'altres, el mateix autor que posteriorment senyalaria un nou camí en el Xoc de civilitzacions. La història sense ètica ni política només porta a una -resignada d'uns o cínica d'altres- acceptació del determinisme.
Si no volem situar-nos entre els cínics o els resignats, des de la filosofia hem de combatre en el terreny de les idees al costat d'aquest joves que segons Fontana, a diferència dels del maig del 68, no tindran res més a perdre que les seves cadenes, com els treballadors de 1848.

Hi ha qui dirà que l'afirmació és gratuïta i utòpica. De moment, concedim-li més credibilitat que al FMI, que en un informe al 2007  afirmava que l'economia a la zona euro estava "llesta  per un llarg període de creixement"!