dimarts, 26 de febrer de 2013

Embolic amb les Humanitats

Gràcies a la infatigable Dolors, llegeixo interessat la notícia del manifest Per unes humanitats amb futur. Però hi ha una cosa que no entenc. Cita el periodista que els signants del manifest proclamen com a referents, entre d'altres, "los grandes relatos de la Biblia". 
Jo havia après que del segle XIV al XVIII moltes persones es van escarrassar a defensar les lletres humanes, de vegades amb risc de la seva llibertat i fins i tot de la seva vida. Eren els humanistes.
Recordo també que el Tractat Teològic-Polític de Spinoza, que analitza la Bíblia com un escrit humà i proclama la llibertat d'expressió, el republicanisme i la desaparició del poder clerical, va estar inclòs dins l'Index Librorum Prohibitorum -pecat mortal i pena d'excomunió a qui el llegís, és a dir, condemna eterna de tortura- de l'Esglesia Catòlica des dels nou anys de la seva publicació el 1670 fins ara mateix, el 16 de juny de 1966.
No estic dient que no sigui interessant la lectura de la Bíblia, però no acabo d'entendre què tenen a veure la Bíblia i les Humanitats.
Començo a entendre més el caire d'aquest manifest quan veig que predominen cites al "diálogo de nuestra cultura con las otras culturas del mundo", "nuestro patrimonio cultural", "la pérdida de cohesión de nuestra civilización". Mentre no el poguem llegir complet, la cosa em sona a què no són les humanitats, sinó la recuperació de dicotomies estil fidels/infidels que feien servir fins i tot gent esclarida com Francisco de Vitoria.
De moment: No és això, companys, no és això.

Actualització 20:25
Gràcies a en Ramon Alcoberro puc llegir sencer el manifest: constato les cites anteriors, i em reafirmo en la crítica que n'he fet.  Afegeixo al florilegi: 
"Les humanitats formen part del «nucli dur» de les formes espirituals de vida, més enllà del materialisme i de l’utilitarisme".  Més embolic: la història del pensament està plena de materialistes i utilitaristes que foren uns grans humanistes.