dissabte, 14 de desembre de 2013

Escenes urbanes

Escena clara, pocs personatges, cap multitud congriada.
Ambulància damunt l'acera. Cos al terra embolicat en una manta i metgesa agenollada atenent-lo. La cua de cavall que duu li cau a un costat. Cotxe de policia que acaba d'aturar-s'hi. Un home madur, amb aspecte de prejubilat benestant, mostra el DNI al policia i fa voluntariosament de testimoni. Amb gestos mesurats, sembla explicar-li els fets. Home més jove sense jaqueta que mira el cos del terra amb la barbeta aixecada,  com si  el mirés per damunt de l'espatlla. Lligat al peu d'una paperera, un gosset de raça cara amb el pelatge gris, assegut amb posat indiferent. Em criden l'atenció els moviments suaus, concentrats, com acaronadors, de la metgesa, abocada en la manta que amaga el cos. En arrencar perquè el semàfor s'ha posat verd,  veig una moto que ocultava l'ambulància amb una jaqueta al damunt. Ara entenc la mirada de l'home jove. 
I quan ho escric m'esgarrifa haver convertit en una prematura absència a qui era el protagonista de tot, que segurament no volia cap altre paper que passejar el seu gos.

2 comentaris:

XAVIER ALSINA ha dit...

Realment l'escena molts cops ha estat motiu per pensar aquesta lleugeresa de la nostra existència i feblesa com fulles d'arbres que cauen en la tardor. Colpidora la imatge d'una vida com es fon ...amb la caricia d'una metgessa ...

Jordi Beltran ha dit...

Gràcies, Xavier, per entendre'm millor del que m'expresso.