dijous, 23 de gener del 2014

Allò que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure

Encara hi és. Havia d'apagar-se el trenta d'agost passat, però l'han deixat.  Il·luminació com de festa major ara obsoleta, adés nadalenca. Un carrer per on s'atrafeguen nens que surten a escola, patums que van o venen de l'Institut d'estudis catalans o de l'Acadèmia de medicina, ciclistes que sorgeixen de tots els carrerons, dones empenyent el carro de la compra, famílies pakistaneses, algun turista atemorit amb posat d'haver perdut el rumb. 
Perfecta obra d'art conceptual: els passavolants que reben la seva llum es transformen en intèrprets d'una coreografia feta dels traços de les biografies llurs. Potser alguns tenen present d'on ve el traç, i quin color, gruix i textura té, però només poden endevinar quin color seguirà tenint, o si serà al carbonet, amb pinzell fi o gruixut, o quan s'aturarà. Obra d'art que requereix i integra els vianants, que no significaria res penjada en una sala d'un museu. Més que coreografia: happening on el bullici de la diversitat vital suggereix una obra construida collectivament: "allò que devem estar dibuixant". Digna transformació estètica d'un carrer que vorejava el Barri xino. No és una gentrificaciò a costa de la gent que hi trasita, com ha passat amb la "Rambla" del Raval i la seva escultura de Botero. Bravo, Perejaume.
font