Escàndol al youtube!

El recent vídeo sobre l'escolar que apallissava una altra ha permès que tertúlies i entrevistes es farcissin d'ulls en blanc i posats  escandalitzats. Òbviament és un fet lamentable i és profondament desagradable presenciar l'acarnissament d'una nena amb algú vençut que només es queixa. Però la societat del periodisme groc ens dóna la notícia embolcallada amb el discurs: "presencien una baralla, no hi fan res i al damunt la graven i la pengen a Internet". Dóna molt de si per a proclames apocalíptiques i per a una nova versió de "això en la meva època, no passava". Fins i tot Boyero en fa un article on afirma que "la culpabilidad no es exclusiva de la torturadora", encara que admet que cal valor per intervenir quan hi ha una baralla.

Contra el que és usual en les baralles escolars, no se sent cap espectadora animar a la baralla. Quan es va posar de moda El club de la lucha no era estrany que els grans fessin barallar-se els més petits, tot atiant que es peguessin. El que se sent al vídeo són demandes que s'aturi. Fins i tot al començament es veu algú a l'esquerra que fa gest d'intervenir-hi, però es retira, segurament per no sortir a la gravació. Altrament, el fet de gravar-ho pot indicar no indiferència, sinó denúncia ingènua. A més tots sabem, que quan hi ha una baralla hi ha uns moments en què ningú intervé. Estem mirant el fet amb ulls d'adult.

Enregistrar imatges de tot, i especialment l'exhibició narcisista d'un mateix, aquesta mena de mirar-se al mirall en públic, o mostrar-se un mateix en públic mirant-se al mirall que signifiquen els selfies son una característica de l'actualitat i què hi farem. Però si us plau, menys gesticulacions sobre la pretesa traça dels nadius digitals i la hipervaloració de les seves capacitats informàtiques. Un adult mínimanent format fa un ús molt més eficient d'internet i de la telefonia que un adolescent. El que ens falta als adults es l'aprenentatge entre iguals, molt més actiu entre els joves.

L'inquietant: independentment de la seva qualificació, no es toleren espectacles on surti algú fumant per tal de no induir a fumar. En canvi, no hi ha cap cap restricció sobre violència. Sembla que la contemplació d'escenes violentes no genera conductes imitatives. L'acarnissament que veiem en aquest vídeo és de llibre, vull dir de pel·lícula o de videojoc. Però això sembla no ser notícia.

Per què tant escàndol? A Google poses "video chicas pegandose colegio" i obtens aproximadament 619.000 resultats. I com diu Xavier Theros, el youtube és el romanço de cecs dels nostres dies.