Àvia, genèric per designar els pares i les mares de les mares i dels pares

Hi ha gent que sosté que cal fer servir "els pares" com a genèric per designar els pares i les mares. Com en d'altres casos, els arguments passen per l'etimologia: que si en llatí era parentes, etc. El mateix passaria amb "els avis".

Però precisament per raons etimològiques hauríem de dir "les àvies" per designar el col·lectiu dels avis i les àvies. Cito l'Alcover Moll:

Etim.: àvia ve directament del llatí avĭa, mat. sign.; però la forma masculina avi no ve tot dret del llatí avus (que seria tornat *au), sinó que és una masculinització analògica de avĭa (cfr. Meyerke Gramm. ii, 368).

Aleshores apareixerà algun sociolingüista i dirà que la mare de la mare o del pare tenia en la cultura llatina un paper especial, no exercit pel pare del pare o de la mare, però que en la nostra cultura si, i per tant cal que hi hagi la flexió.
Amb la qual cosa es palesarà que les societats canvien, que la invisibilització de les dones en el llenguatge és insuportable en el segle XXI, i que cal espabilar.
També podem adoptar una flexió més divertida que àvia/avi!, per exemple la del suec, que aprofita per precisar si les àvies són paternes o maternes:

La mare de la mare: mormor
El pare de la mare: morfar
La mare del pare: farmor
El pare del pare: farfar

En resum: la M. fa un any!