dijous, 29 de maig de 2014

Byung-Chul Han: La Agonia del Eros

La brevetat és una virtut. A les seves classes, en Ramon Valls ens explicava que somiava una màquina que recollís tot el que s'ha dit en filosofia que serviria per analitzar ràpidament cada llibre nou. L'hi introduiríem i el trituraria només retornant-nos-en, si n´hi hagueren, els fragments amb alguna idea nova. L'obra Byung-Chul Han La agonia del Eros és una mena de màquina per l'estil, però en comptes de ser analítica és sintètica. 

En 79 pàgines recull aportacions de Badiou, Illouz, Levinas, Bataille, Hegel, Heidegger, Deleuze, Barthes,  i polemitza amb Agambem i Zizek. I per damunt de tots, com  el lloc d'on surten tots els fils, el Banquet de Plató. En els discursos finals d'aquesta obra s'explica que eros es una epithymia, un desig inexaurible especial que desequilibra el subjecte obrint-lo a l'altre. D'aquí la bellesa amb què brilla per a nosaltres la persona de qui estem enamorats. I per això, perquè és engendrar en la bellesa.

En la nostra societat, Eros agonitza perquè l'altre ha desaparegut com atopos, com negatiu. Aquesta desaparició és deguda al narcisisme que anivella tots els éssers. El narcisisme no és un centrament en un mateix, un egocentrisme,  sinó que és l'extensió del propi jo arreu. El narcisisime porta un entotsolament que origina la depressió. La imatge d'això és la película Melancholia, de Lars von Trier.

La societat de la disciplina, que era la del deure, ha estat substituïda per la nostra societat del rendiment, que és la del poder. En ella el subjecte s'autoexplota, ja no hi cal el fuet. "La societat del rendiment, dominada pel poder, en la que tot és possible, tot és iniciativa i projecte, no té cap accés a l'amor com ferida i passió" (p. 25). L'amor s'associa a quelcom agradable, mentre que en la tradició anterior es vinculava al patiment i la mort. L'amor es positiva com a sexualitat, i aquesta és mesurada pel rendiment; "Eros es converteix en mer treball". D'aquí l'èxit actual de Les cinquanta obres de Grey.

Per a la desaparició de la negativitat de l'altre també és decisiva la societat de la sobreinformació. Ella ens l'acosta. L'altre deixa de ser misteri, distància. La informació que en tenim fa inútils la imaginació i la fantasia, l'anivella a qualsevol altre altre, el destrueix. D'aquí també l'auge de la pornografia que, contra Agambem, no veu com una profanació sinó com una profanització de l'amor. Les magistrals pàgines de Madame Bovary on seguim minuciosament el recorregut del carruatge amb les cortines tancades on els amants s'han trobat han estat substitudes per l'explosió pornogràfica.

Només he fullejat La sociedad de la Transparencia i La sociedad del Cansancio, però em sembla que s'hi repeteixen temes tractats més sintèticament a La agonia del Eros. Tot plegat, una intel·ligent operació editorial, que inclou una pàgina excel·lent de Wikipèdia, i una bona difusió. En tot cas, recomanable si es vol un tast del que es cou en la filosofia continental ara mateix.  

No és una denuncia ètica, sinó que ens alerta de la pèrdua de qualitat humana. Però no ens posem melancòlics ...