dilluns, 1 de desembre de 2014

Now I'm sixty-four!


La cantàvem sense sense saber anglès, però enteníem que era una paròdia. Què feia sinó enmig del rock i la psicodèlia una cançò amb efluvis anys vint? Diuen que recuperaren aquella cançò composada per Paul al 16 anys per celebrar els 64 del seu pare, que havia tocat en una banda quan era jove. 
Currada, amb cor de clarinets. Eren uns professionals! Un aire burleta, tanmateix. Li demana que empleni el formulari per respondre  la seva proposta d'arreglar-li els ploms, de cuidar junts el jardí, d'estalviar i de llogar una caseta per estiuejar ... Un personatge que recorda al de Les bombons, de Brel. 
Aire burleta, però una proposta de vida junts. Una promesa d'amor per sempre, que a ritme de ragtime tal volta ens traslladaria vers aquella del belga que fa "Oh mon amour, mon doux, mon tendre, mon mervelleux amour ..."