I
Havia de comprar bombetes de recanvi a l'única botiga que era oberta al migdia. El pakistanès m'ha desitjat bon any.
II
Surto de comprar-me roba interior -no de color vermell, ho juro!- d'una botiga on m'ha sorprès l'amable però enriolada -encara que previsible- familiaritat amb què les depenendentes -de la meva edat, baixetes, canoses- m'interrogaven sobre com els preferia. S'han acomiadat desitjant-me un bon any. Miro et ticket de caixa i veig que hi surt el nom jueu del propietari, que restava en segon pla, també baixet.
III
Cedeixo a la temptació un cop més i entro a la meva botiga de llaminadures preferida. En pagar, ens fem un embolic de cortesies felicitant-nos l'any nou però recordant que ens felicitarem també l'any nou xinès.
IV
Rellegeixo fascinat la intervenció de Joan Gonzalez Guardiola en els XVII Col·loquis de Vic sobre el Calendari. La celebració d'aquesta nit se m'obre en una simfonia d'equinoccis i solsticis, de llunes plenes i llunes noves, de temors i anhels, del fast i el nefast, de sedentaris i viatgers, de cultures joves i mil·lenàries ...
V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada