dissabte, 15 d’agost de 2015

Retrat en un fragment de Poemes satírics

De nen, com molts de la meva generació, vaig tenir ocasió de badar contemplant artesans practicant el seu ofici. D'uns, com el de cisteller, em meravellava el resultat, el volum que havien adquirit les fibres d'espart per configurar un cabàs.  En d'altres em fascinava el procés:  la precisió amb què el paleta llençava la pasterada de morter sobre els maons. 

Llegint el recull de poemes satírics de Josep Maria de Sagarra presentats de forma excel·lent per Lluís Permanyer, he pensat que aquest retrat històric de Barcelona està fet a pasterades. Com en diria de la petja de Colau, que esperem que sigui fonda?

Sí, ens estimem aquesta Barcelona
que fa tants anys que coneixem;
i que l'hem celebrat endomassada
i enmidonada;
domènec-i-montanerejada, riusitauletejada,
cambonitzada i carbonitzada i requetequejada;
casetahorteritzada, venerablitzada;
pistolejada i escopetejada;
trilititzada, cadavèrica,
histèrica, colèrica, ibèrica i celtibèrica,
i definitivament alliberada!
Congreseucaristiquitzada;
catastròficament simarrejada;
rissada, enxarolada, bufetejada,
rebentada, suada, engalipada i enfelipada,
acedada, encetada, xungada,
gitanitzada, colunguitzada
i feta una pasterada!
I després revifada, mundetitzada
i porciolejada,
i, amb el festival de la cançó mediterrània,
vilipendiada,
galinsogada i desgalinsogada!

Josep Maria de Sagarra
fragment del poema "Homenatge a Francesc Fontanals" (1960)