dimarts, 5 de gener de 2016

Congrés català de filosofia, 2. Crònica personal, 2

Àmbit 5.
Ensenyament de la Filosofia

Cal que el programa d’Història de la Filosofia a secundària inclogui autors del segle XX i XXI? Quins? Quins textos? Tema de la taula rodona de la que properament sortirà un document. Arendt sembla perfilar-se, encara que hi ha qui segueix assenyalant la dificultat de conjuminar la importància històrica de les obres amb l’existència de textos a l’abast. A Balears fa anys que van introduir aquesta pensadora ...

Bones prà

ctiques. Propostes detallades, moltes transmissibles, contrastades. Joana Subirats: detallat giny per millorar l’argumentació a través de l’apropiació i aplicació dels criteris d’avaluació per part dels alumnes. Síntesi assenyada de diverses propostes. Una bona pràctica que podeu trobar aqui.. Emília Olivé, que ens fa aterrar de l’especulació dels altres dies a l’entrevista filosòfica amb alumnes a través d’objectes, les capsetes filosòfiques; activitat voluntària de recull d’objectes sobre la “filosofia i jo”, que respongui al final de curs a “què us voleu endur de la filosofia?”. Objectes, mots, retalls de diari. Tria que potser marca l’inici d’una identitat filosòfica que comença per la forma de la capseta transparent: rodona o quadrada?  Capsetes que es presenten a la professora i s’expliquen.

Xavier Valls explica un altre desplegament de la subjectitivat adolescent en el diari filosòfic personal, que escriu tan profe com alumnes, durant tot el curs. Es recullen un cop al trimestre i observa, com a garantia que es van fent. No cal dur-los a classe. Una de les poques coses de les que els pares i mares expressen opinió positiva és positiu. Incorporació de la filosofia a la vida. Què volem més? Tant l’Emília com en Xavier n’ofereixen exemplars que han aconseguit que els alumnes els deixessin. Fascinació.

Yolanda Navarro, esplèndida i mil·limetrada exposició. Fer servir la fotofilosofia com a eina per a la recepció i integració en el centre dels alumnes de la USEE. “Parelles filosòfiques” entre alumnes de primer de BTX i de la USEE: Construir una fotofilosofia i cercar respostes. Acte especial per Sant Jordi: repartiments dels diplomes a les millors fotofilosofies. Cada diploma amb la foto de la parella filosófica és recollit conjuntament pels dos membres.

Jordi Beltran proposa de dedicar els esforços en l’ensenyament de l’apartat de lògica a la construcció de contraexemples en llenguatge natural i de tractament de les fal·làcies més adient a la teorització actual, que les tracta com a esquemes argumentals  rebatibles que poden ser fal·laços o no. Debat pendent sobre si menysprea injustament la lògica formal.

Montse Palou: Com sempre, tota raó emocionada. El professorat és un agent de canvi (Giroux, Peter MacLaren). La filosofia com a compromís. Es tracta de subvertir l’anòmia i la manca d’integració de l’alumnat d’origen estranger (moltes i molts no saben que són immigrants) social i emocionalment. A través de mitjans de la cultura popular: vídeo, fotografia amb mòbil. En brinda diversos exemples, com el video “Jo per la pau, què faria”.

Ambròs Domingo: condensa una intervenció més llarga, que ens agradaria conèixer completa. Per tal que quedi alguna cosa de filosofia en el nostre alumnat de secundària, hem de modificar la tendència a exposar un seguit de solucions a problemes filosòfics, el que s’ha de fer és,  abans de res, que entenguin per què un problema filosòfic determinat és un problema. Després, passar a examinar les diverses solucions. Il·lustra la seva exposició amb un exemple sobre  el problema de la realitat: Allò que veiem és allò que és? La proposta comporta una conseqüència dins del debat de la inclusió d’autors del segle XX: Quedaria estrany que es donessin les solucions del segle XX si no es discuteixen abans les solucions donades anteriorment ...

Xavier Serra, incansable propagandista, presenta el primer número de la revista digital  Filosofia ara.




I a l’altra taula, més bones pràctiques i anàlisi de la situació de les matèries de filosofia i les activitats del professorat en l’espai -grups territorials- i el temps –darreres mobilitzacions.