diumenge, 3 de gener de 2016

IV Congrés català de filosofia 2. Crònica personal 1

Vilafranca del Penedès. Capital cultural 2015. Aparques en una zona de naus industrials, i t’adones que gairebé totes són bodegues. Capital del vi!, elixir que en  formes vàries anirà puntuant generosament tots els actes dels propers dies.

L’entrada a la seu del Congrés costa de descobrir. Només ho anuncia un petit pòster en una porta vidriada i una escala solitària. És que fas tard .... Tanmateix, a dalt ja ha començat a bullir l’olla. Secretariat jove i becaris amb ganes de fer-ho bé.  Esplèndida selecció de llibres de filosofia en català, alguns difícils de trobar, gràcies a la llibreria autòctona l’Odissea. Programa. La curiositat, les amistats, els interessos, l’atzar i els horaris et faran serpentejar tot configurant un itinerari les fites del qual has d’explicar.

Calidoscopi

Calidoscopi d’intervencions, amb llampades que resten a la memòria: les fotos contrastades de Zambrano i Ferrater Móra quan s’exiliaren i quan retornaren. La seva correspondència: “escrivim sobre el mateix que Heidegger, però a nossltres no ens llegeix ningú”. La doctoranda colombiana que, de passada, explica que va consultar Mario Bunge sobre un possible tema i aquest, sense dubtar, li va aconsellar: “Ferrater Mòra”. Una ordenada exposició del pensament de Trias, recomanable si no es coneix el filòsof de Ciudad sobre ciudad. La troupe de la UAB sobre l’estètica gustatòria: violoncels, performance, ganes d’obrir un camp de reflexió.

Els savis Cuscó, Serra, Roviró, que dónen llum a Llorens i Barba. Brillants investigadors blasmats entre els estudiosos d’arreu l’Estat de manca d’ambició perquè es dediquen al que en la historiografia “española” només és un capitulet  annex que agrupa sota el títol “Filosofia catalana” tots els autors, com si fossin d’una sola escola. “A Catalunya tenim la cultura espanyola i la civilització francesa” (Balmes). Ciència catalana de Pujols front Ciencia española de Menéndez Pelayo.


Garcia Carpintero i Birulés, tan diferents, i tan mestres, l’un i l’altra. Garcia Carpintero, tot desplegant enlluernadorament les eines del filòsof analític, depassa l’etiqueta i disserta sobre estètica amb el vell tema platònic de poesia i coneixement, encara que les seves referències son films o novel·les d’ara mateix.  Anuncia un llibre sobre això el 2016. Birulés, construint sobre Kosselleck, Wierkova i Arendt per tal de pensar el present, tot i que, com recorda citant Zambrano, “sobre el presente no hay que exagerar, entre otras cosas porque debemos vivirlo”.