dilluns, 21 de març de 2016

Corregir

Segurament, l'activitat més odiada de la professió: Quan corregeixes, esmenes, avises, jutjes, castigues, premies, endevines trampes, compares, ordenes, destries la norma. Constates la mimesi entre els discurs de les classes i el dels escrits dels alumnes, laboriosos o deixats.  També reparteixes culpes entre l'alumnat i tu, i el llibre de text, i les pàgines web que el boca orella entre alumnes certifica com "les millors". En d'altres casos, corregir es tranforma en la burocràtica tasca d'anotar si s'ha fet o no una tasca, o en la no menys burocràtica d'emplenar caselles.


La feina més desagradable de la professió: Perquè posa davant del propi fracàs. Perquè estimula el menyspreu -en el fons culpabilitzat- front allò que fa el nostre alumnat. Perquè fa adonar-te que, un cop més, han estat balders els esforços per no tornar a caure en el clot de parionar la llista de les respostes amb la de les preguntes. Perquè no es palesa millora. Perquè en la majoria d'ocasions, la transcendència de la nota fa oblidar la del poder formatiu de l'avaluació.

Si no us ho creieu, compareu amb una altra activitat avaluativa: editar. Editar: cercar alternatives millors tot respectant el que la persona autora volia dir.

Només l'he sentit una actividad agradable i enriquidora quan he plantejat la tasca per tal que m'interessés allò que havien escrit els alumnes, i després els he llegit amb una llibreta de notes al costat per apuntar allò que m'agrada o em crida l'atenció. No em refereixo a recull de disbarats estil "les forces productives són generalment homosexuals (després d'haver dissertat sobre ambdós temes en una mateixa classe). O "cuando Pepinillos descubrió unos manuscitos de Sartre ..." (barreja de la llista de definicions de consciència del Pinillos, el tràfec de manuscrits de "Jean Pol Pârtre" a l'Écume des Jours, i el pour soi. Ni a "nadar en la ambulancia".  Ni en els disbarats que es poden trobar en els repertoris de la xarxa, que feien dir fa anys al malaguanyat Félix de Azúa, comentant una de les enèsimes reformes educatives:  "quizás un día lamentemos que los escolares pierdan su descomunal talento para mostrar el lado ridículo de la vida y la trivialidad de nuestros conocimientos". Em refereixo, en canvi, a l'ús d'eines estil avaluació figuroanalògica, frases incompletes, metàfores, analogies, dilemes, enigmes ...

L'única recompensa: acabar i repartir, tot sortejant el perill que el bon humor d'haver acabat encara sigui amenaçat per les odioses preguntes (que resssusciten tots els dubtes que se t'encaparraven durant la correcció):
- Però, això, entrava?
- Jo he posat el que deia el llibre de text!
- Sí, sí, però quina nota tinc?
- Llavors, què volies que hi posessim?
- X ha escrit el mateix que jo i a ell li has comptat mig punt!
- T'has equivocat en la puntuació!
...

Corregir:
"Emmenar a la regla (allò que se’n separa), purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar" (DIEC).
Però a més:
"Avisar qualcú de la dolentia o inconveniència dels seus actes, per tal que se n'esmeni" (DCVB).
I també, per descomptat:
"Infligir càstig correccional"(DCVB).  
I, en el fons:
"Regir, comandar" (DCVB).

Aquesta nit he somniat que, malgrat estar jubilat, tenia una pila d'exàmens per corregir ...