Avui topo amb una entrevista de fa uns mesos a Henry Peña-Ruiz sobre la seva darrera publicació, el Diccionari amant de la laicitat en el context dels atemptats a Charlie-Hebdo. Aquest professor ha estat una de les llums que han il·luminat el camí de l'orelles, que en el llunyà 2007 li dedicava un post. Per això li excusem la cursileria del títol.
En l'entrevista es veu que segueix en la seva tossuda lluita contra l'obscurantisme, honorant una tradició de laicitat que fa peu en la l'herència volteriana, però sobre tot en l'Spinoza del Tractat teològic-polític.
Aquesta obra del filòsof d'origen peninsular és un compendi del pensament republicà i contractualista que s'estendrà amb Locke i Rousseau. No ha de fer por la paraula "teològic", del títol. Precisament dedica el gruix del llibre a segar l'herba sota els peus de qui pensen que la religió ha de tenir algun paper en l'Estat. Això amb arguments teològics, tot argumentant contra la constitució política del judaisme, aixì com contra la idea d'un Estat cristià. Sóm al segle XVII!
En els darrers capítols, del XVI al XX, hi ha una de les exposicions més clares de teoria política moderna. Només cal entendre per "supremas potestades" qui té el poder polític. Llegiu la precisa definició de la llibertat de pensament i d'expressió, on avui s'han colat les suposades llibertats de culte i religió.
Crec que aquests capítols són d'obligada lectura a qualsevol que vulgui introduir-se en la filosofia política. Al mateix temps, trobarà el fonament teòric del perquè a Amsterdam moltes esglèsies gòtiques es fan servir com auditoris o sales de congressos, i del perquè un dels museus, el Ons’ Lieve Heer op Solder, és una esglèsia cristiana que va ser clandestina al segle XVII, quan es va prohibir tot culte públic de qualsevol religió. També entendrà la tradició neerlandesa de tolerància, de la qual el consum de drogues és una anècdota.
Mentrestant, aquí l'Estat va demanar perdó per les desamortitzacions del XIX retornant béns a l'Esglèsia i signant el primer concordat que ens condueix al Concordat actual: exempcions d'impostos, influència en l'educació .... Qui s'atreviria avui a secularitzar una esglèsia? Com s'ho van fer per esfondrar la veïna al Palau de la Música quan el van rehabilitar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada