dijous, 14 de febrer de 2019

Les regles de l'argumentació

Si es vol discutir racionalment, convé tenir present el decàleg que van Eemeren i Grootendorst, els creadors de la pragmadialèctica, van proposar el 1984. Aquestes regles sintetitzen la seva teoria de l'argumentació racional. Ja fa uns anys l'autor d'aquest blog en va fer una traducció al català, presentada al primer Congrés català de filosofia.

Regla de la llibertat:
  1. Les parts no han d’impedir-se mútuament presentar un punt de vista ni llençar dubtes sobre els punts de vista de l’altra.
Regla de la càrrega de la prova:
  1. La part que presenta una opinió està obligada a defensar-la si se li demana que ho faci.
Regla del punt de vista:
  1. L’atac a una opinió no pot referir-se a una opinió que no hagi estat efectivament exposada.
Regla  de la pertinència:
  1. Les opinions no es poden defensar amb actes que no siguin arguments ni amb argumentació que no sigui pertinent.
Regla de la premissa tàcita:
  1. Les parts no poden ni atribuir falsament premisses sobreenteses a l’altra part ni refusar la responsabilitat sobre las pròpies premisses no expressades.
Regla del punt de partida:
  1. Les persones interlocutores no poden presentar falsament quelcom com a punt de partida ni negar falsament que quelcom sigui un punt de vista acceptat.
Regla de l’esquema de l’argument:
  1. Les opinions no s’han de considerar defensades concloentment si la defensa no s’ha fet mitjançant un esquema d’argument adient aplicat correctament.
Regla de la validesa:

  1. El raonament en l’argumentació ha de ser lògicament vàlid o ser susceptible de fer-se vàlid tot explicitant una o més premisses tàcites;
Regla de la clausura:
    9. Les defenses no concloents d’opinions no poden conduir al manteniment de les dites opinions, i les defenses concloents d’opinions no poden conduir al manteniment de dubtes sobre aquestes opinions.
Regla de l’ús del llenguatge:
    10. Les parts no han de fer servir formulacions que no siguin prou clares o que siguin confondentment ambigües, y han d’interpretar les de l’altra part tan acurada i fidelment com sigui possible.

    Més endavant, van completar la seva teoria de l'argumentació amb el concepte de strategic maneuvering per tal de ressaltar els aspectes retòrics de l'argumentació.  Per exemple la inversió de la càrrega de la prova:
    - L'independentisme és un moviment burgès. 
    - No és veritat! 
    - Demostra'm que no és un moviment burgès!
    En principi, qui hauria d'argumentar és qui ha fet la primera afirmació, però amb la segona intervenció intenta passar la càrrega de la prova al la seva persona oponent...