Nous programes de filosofia a secundària 1

I

Temps de rumors. Acaba d'aparèixer el nou decret que estableix els continguts mínims del Batxillerat. Mentre es cova el de Catalunya, hi dedicarem uns posts.

II

Els canvis continuats de programes i organització acaben donant la raó als que no fan res per canviar. I per descomptat no permeten que el professorat s'hi avesi i en pugui extreure les virtualitats.

III

Sembla que aquest cop els mínims ho són (la LOCE deia a Introducció a la Filosofia que com que era una introducció calia tractar tots els temes). Esperem que la concreció horària no els faci màxims.

IV

En l'estat de les autonomies, quina part de la responsabilitat del currículum correspon a les autonomies i quina al govern de l'Estat? Qui fa els programes? Directament la voluntat general? L'observador ideal? L'esperit absolut? La R A Ó? És positiu que ningú doni la cara?

V

Com que no pertanyo a cap d'aquestes divinals entitats, i com que de vegades he observat que qui atacava o defensava algun punt d'un programa s'hi amagava al darrere (la raó, el legislador, etc ...) proposo que fem servir les categories que exposo a continuació:

• E l s c i g r o n s: com se sap, són la base de l'alimentació. Emprada quan es parla de programes i assignatures, serveix per referir-se a donar feina remunerada a qui podria perdre-la. De vegades adopta la forma "és essencial en la formació de la joventud" o "la volen treure perquè molestem". Llavors nosaltres senyalarem: "això és una intervenció de cigrons"
• L a c u l l e r a d a: es manifesta especialment en la frase "com és possible que no s'hi inclogui ... (diagrames de Venn, Sant Agustí, els drets de les col·lectivitats ...)". Produeix els típics programes enciclopèdics hispano-catalans. A filosofia ja fa anys que es fa servir amb la boca petita, especialment a les reunions de selectivitat. La manera més efectiva quan algú fa una intervenció d'aquest tipus és mirar-se als ulls amb un o una col·lega i sil·labejar a l'uníson: "cu-lle-ra-daaaa".
• E l p a s t í s: "això pels de socials, nosaltres donarem la de curs següent". Hi ha la inversa: "tothom ha de ser tutor". Es dóna quan qui talla el bacallà concedeix quelcom i les entitats sense poder fan veure que negocien entre elles. No es diu perquè fa vergonya fer-ho. Imagineu: "repartim-nos el pastís".
• E l b a c a l l à (qui talla): es refereix a qui mana de veritat. Hi ha continguts escolars que no s'expliquen si no és per un acte de poder polític o fàctic. L'assignatura de religió catòlica n'és un bon exemple. I pot acabar essent un acte de tallar el bacallà el subsumir els continguts de Filosofia i ciutadania a la segona part de la conjunció. En la seva forma reflexiva "qui em talla el bacallà" vol dir a qui deu obediència qui parla. Tampoc es pronuncia, aquest cop per qüestions estratègiques.

(continuarà)