dimarts, 18 de març de 2008

39 contes filosòfics

Sempre he pensat que fer servir obres literàries a classe de filosofia era una equivocació: afegia a les dificultats pròpies de la matèria les de comprensió de l'obra, sense entrar en la discutible temàtica de les que s'han acostumat a fer servir. Per tant res de 1984, Un món feliç?, La metamorfosi o L'estranger. Ni per descomptat El senyor de les mosques, en aquest cas gràcies a la lliçó de Tom Sharpe a la instructiva Wilt. El món de Sofia va estar llençat al mateix sac en un altre post.

Una altra cosa són obres com 39 (simples) cuentos filosóficos publicats en castellà per Alianza. Els seus autors són Roberto Casati i Achille Varzi, que originalment els van escriure quinzenalment entre 2000 i 2004 a La Stampa. Son relats curts sobre filosofia de la ment, filosofia política, teoria del coneixement, estètica, lògica, metafísica. Tenen dues de les virtuds de la bona filosofia: són atractius intel.lectualment i estan ben fonamentats; vegeu, si no, la "apostilla" a la pàgina 235 on dónen les referències de cada conte.


A classe, la seva naturalesa paradògica i enigmàtica suscita espontàniament qüestions que porten l'alumnat a manejar els problemes filosòfics amb una familiaritat que et pot sorprendre. El procediment general és llegir-lo en veu alta o millor, en aquells en forma de diàleg, encarregar-ne una petita escenificació d'un dia per un altre. Una vegada llegit, comentar-lo entre tota la classe. Per animar les intervencions es poden fer preguntes com: quin personatge creus que té raó? És possible que passi el que s'hi explica? Per què sí o per què no? Com a recapitulació, redactar quin o quins problemes es plantegen en el conte i com es fa.

A segon d'ESO, a Humpty dumpty (o "Alternativa a religió") hem llegit "Los sabores del helado" (el coneixement de les altres ments, el relativisme, les paraules i les coses, la sensació, el llenguatge). A primer de batxillerat, de moment, "Somnifero Zombi" (ment i consciència) i "Un aparadador por piezas", que va facilitar extraordinàriament una explicació del problema dels universals perquè ens va servir continuament de referència al problema de la individualitat.

Per acabar, una curiositat: El post de Casati on presenta l'obra (es troba aqui). I una delícia: programa de France Culture emès el passat febrer titulat La part de l'ombre. Casati, que ha treballat en una ontologia de les ombres, els forats i les imatges, disserta al minut 12 sobre la mala fama filosòfica de les ombres des de l'Al·legoria de la caverna, i les defensa posant com a exemple el seu important paper heurístic en el desenvolupament de l'astronomia: els eclipsis que permeten a Aristarc descobrir els tamanys relatius de la Terra, la Lluna i el Sol no són més que jocs d'ombres.