Dues sensacions. La primera és de dia de festa especial, com el dia de la mona, o els reis, o una cosa així. Al barri, et saluden els fills i filles emancipats que hi tornen per votar i de passada es queden a dinar a casa els pares. Segueixen empadronats al domicili familiar perquè volen capitalitzar els anys de padró de cara a una improbable promoció d'habitatge públic que quan finalment es faci els exclourà per ser massa grans, ignorant a més que, segons sembla, no es pot comptar més de tres anys.
L'altra sensació apareix després del recompte: uf!
Vejam si ara hi fan alguna cosa ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada