dimarts, 16 d’octubre de 2007

El món de Sofia

El Món de Sofia, de Jostein Gaardner, és una exposició de la història de la filosofia inclosa en una trama de novela. Ha tingut un èxit excepcional, segurament pel seu format novelesc i per la completud que aparenta. Malgrat les seves limitacions i algun error, pot llegir-se amb cert profit. En Pere Lluís va dir en conferència a l'Ateneu que Gaardner els havia confessat que si hagués sospitat l'èxit que tindria, s'hi hagués mirat una mica més.
Mai l'he considerat una bona manera d'iniciar-se en la filosofia i m'ha sorprés sempre que hi hagués joves que asseguressin haver-la llegida. He de reconèixer que em passa el mateix quan algú em diu que ha llegit el Discurs del mètode o Així parlà Zaratustra. Tanmateix, l'any passat em vaig entrerar que un alumne meu llegia el Tractatus. S'estava barallant ingènua, però intrèpidament amb la basàltica prosa del primer Wittgenstein, i va aconseguir produir un post memorable.
Al 1999 se'n va fer una pel·lícula que transforma el seu assumpte en una exposició de la cultura occidental. Això és el trailer.

(de La lechuza de minerva)