τῶν δὲ ἓν καὶ κινούμενον καὶ ἀπειρον λεγόντων Ἀ. μἐν Πραξιάδου Μιλήσιος Θαλοῦ γενόμενος διάδοχος καὶ μαθητὴς ἀρχήν τι καὶ στοιχεῖον εἴρηκε τῶν ὄντων τὸ ἄπειρον, πρῶτος τοῦτο τοὔνομα κομίσας τῆς ἀρχῆς. λέγει δ' αὐτὴν μήτε ὕδωρ μήτε ἄλλο τι τῶν καλουμένων εἶναι στοιχείων, ἀλλ' ἑτέραν τινὰ φύσιν ἄπειρον, ἐξ ἧς ἅπαντας γίνεσθαι τοὺς οὐρανοὺς καὶ τοὺς ἐν αὐτοῖς κόσμους· ἐξ ὧν δὲ ... τάξιν [Β 1], ποιητικωτέροις οὕτως ὀνόμασιν αὐτὰ λέγων.
(font: Philoctetes)
Seguim parlant del mateix ... Vegeu l'article de José Luis Sampedro a el País... o el rap de les partícules:
3 comentaris:
mm.. curiós xD
Jo crec que l'Univers no és etern. Fa uns anys fèien un programa a tv3 que es deia Nostranau, i entre altres coses explicàven que l'última estrella s'apagaria d'aquí uns quants sextilions d'anys (no recordo la xifra). Però el cas, és que en temps, oficialment l'Univers és finit. El que ja no se sap és si forma part d'un fenòmen cíclic, i, per descomptat, si 'a fora' hi ha alguna cosa.
Sembla que més aviat els físics diuen que l'univers és infinit però limitat. I que inclou el temps i l'espai. Per tant "a fora" no hi pot haver res perquè l'univers no és en cap espai, té l'espai dins seu.
És veritat. Les lleis físiques només són vàl·lides dins l'Univers, per tant el temps i l'espai només existeixen com a tals en l'Univers.
Però podria ser que hi haguéssin altres Universos amb unes lleis físiques diferents a les nostres? és difícil pensar-ho, perquè imaginar una cosa que no em vist i que no s'assembla a cap que existeix és impossible.
Publica un comentari a l'entrada