dilluns, 1 de setembre de 2008

Pilar Fibla Ribera

Preparava un post de retorn, que comentés amb humor la síndrome postvacacional i animés a afrontar estoicament el nou curs, però he sabut que la Pilar també faltarà al seminari de la secció de filosofia pràctica, que deixarà de trucar-me per recordar amb una cortesia finíssima alguna obligació, que no participarà en cap dels projectes que tenia, ara que s'havia jubilat -ella sí, als 65 i escaig, heroina de l'ensenyament. I em quedo sec de frases enginyoses, de paraules de consol, d' elegies malenconioses. No he conegut altra col·lega que t'acollís com ella ho feia, ningú que fos capaç com ella de discrepar sense enfadar-se, de discutir sense menysprear l'altre. I fent-ho amb la fermesa, la intel·ligència i el coneixement amb què ho feia.
I amb el seu riure encomanadís.
Tres dies després, la Maria Rosa Borràs també ens va deixar. Desconsol.