dimarts, 27 de gener de 2009

Entre les murs. La classe




El millor, la traça amb què Cantet ha aconseguit ficar la càmera en un institut: dins la classe, a l'alçada d'un alumne assegut, endevinant les intervencions dels altres a través d'un bosc de caps i braços; a la sala de professors, des de la mirada d'un company que aixeca la vista dels exàmens que està corregint per escoltar com es desbrava un altre company. Destacable la interpretació de l'alumnat, que supera de vegades la del professor François Begaudeau. La comoditat amb què es troben els intèrprets-alumnes dona un ritme i un to emocional més alt del que acostumen a tenir les classes, que és el que distingeix la pel·lícula d'un documental. Moments superiors: l'autorretrat de l'alumne antillà; el director, mesuradíssim i amb un punt d'ironia; els pares, diversos; el claustre, ningú completament bo, ningú completament dolent; els retrats d'alguns alumnes: Suleiman en el seu imperceptible i progressiu augment de mala llet. Wei. També Esmeralda i la seva companya prenent-se potser a broma la sessió d'avaluació. De passada, lliçó a col·legues que idealitzen l'ensenyament a França: als profesors se'ls ha de tractar de vosté, però els alumnes assisteixen a les avaluacions i se'ls ha d'aguantar. Insatisfacció final: neguit d'una alumna preocupada perquè creu que no ha après res; la vitalitat tancada dins els murs de la classe tem sortir fora. Sortir de l'escola permet esbargir-se, però fa perdre la seva protecció.
Què hi veu un professor? Una classe extraordinàriament real, potser amb una proporció inusualment alta d'alumnat d'origen estranger (o amb una atenció preferent als alumnes més pintorescs). Qui no sigui del gremi segurament destacarà, a banda de la frescor dels protagonistes, la paciència del professor, que nosaltres diríem que és tenacitat en aconseguir els objectius, control de la classe, evitació de les disrupcions i una mica d'inexperiència en la conducció de la classe que li porta a no refredar-ne el to emocionali i per tant a respondre les intervencions dels alumnes amb sarcasme o ironia en comptes de fer servir més l'humor o simplement, en algunes ocasions, no picar a certes provocacions. Comentari de La Vanguardia, com sempre tirant amb bala contra l'ensenyament públic, "Muestra de lo que ocurre en la enseñanza pública" (del futlletó), oblidant que a França la major part de l'ensenyament és públic, però com que aquí s'acosta la preinscripció ...

7 comentaris:

Isa ha dit...

!Qué ganas tan grandes de verla me han entrado!

Jordi Beltran ha dit...

¡Pues ale! A ver qué os parece (H, comme d'habitude, pasó).

Anna ha dit...

No estic gaire d'acord quan dius:
"Una classe extraordinàriament real, potser amb una proporció inusualment alta d'alumnat d'origen estranger"
He treballat en classes a Salt (Gironès) i Santa Eugènia (Girona) on la proporció d'alumnes estrangers era i és molt alta.
Per exemple una vegada vaig tenir en una classe de primer de batxillerat de 25 alumnes: 3 marroquines, 2 romaneses, 1 colombià, 2 equatorianes, 2 peruanes, 1 brasileny, 1 ucranià, 1 gambiana.

Jordi Beltran ha dit...

Anna: És veritat, cal matisar Seria més adient dir que el director ressalta les intervencions dels intèrprets d'origen estranger -o aquests ho fan millor!

xavier ha dit...

Resulta per mi molt interessant el comentari Jordi, però no trobes genial el final amb aquella alumna que li remarca que no ha entès res de res. EL professor remarca alguna cosa si, potser alguna cosa que puguis recordar, o bé... però ella insisteix.. Per mi hi ha un retrat del professor que es creu molt innovador amb el sistema , una mica alternatiu fins i tot amb les lleis rígides però que topa amb la realitat i s'adona que la classe és això un espai on no podem anar més enllà del que fem i del que creiem millor per explicar.plins

Jordi Beltran ha dit...

Xavier: A mi també em sembla molt bo: per a ella, acabar el curs és plnatejar-se què ve més endavant. Sembla que vol seguir estudiant, però no allò al que molts estan destinats.

Jordi Beltran ha dit...

A qui arribi fins aqui: Cuadernos de Pedagogia dedica a La Clase un dossier amb dos articles de Felix Garcia Moriyón, introductor de Lipman a Espanya, incansable profe de filosofia de secundària.
http://www.cuadernosdepedagogia.com/ver_detalleArt.asp?idArt=12840&action=ver