dimarts, 5 de maig de 2009

L'enemic s'alimenta de paraules

Aixi es titulava un article aparegut al Correu de la Unesco al juliol de 1987. Alertava sobre el poder de les paraules, que arriben a ser capaces de transformar un grup humà en enemic gràcies a explotar la dicotomia nosaltres/ells. Subratllava la importància dels acudits, bromes, rumors, històries i caricatures sobre l'altre que sempre han precedit i preparat l'ús de la violència directa. Com que, malgrat el seu caràcter superestructural, nodrir la imatge de l'enemic amb paraules és d'una perversa eficàcia, aquell article subratllava la importància d'una educació capaç de desmuntar els discursos que construeixen aquesta imatge.
M'ha vingut al cap això en rebre un correu que llista diferències entre expressions catalanes i castellanes del tarannà següent:
"De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'
Ells paguen 'impuestos', que ve 'd'imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'."
Seguint un relativisme lingüístic que cap estudiós seriós manté, el correu insinua una pretesa superioritat del català sobre l'espanyol, tot i que afirma que no hi ha cap col.lectiu "millor o pitjor que altres". En nom d'aquest relativisme tronat acaba advertint que canviar de llengua és "canviar de punt de vista" "perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent".
En fi, que no m'ha agradat, i que hi ha maneres de defensar la nostra llengua altres que participar en el discurs que construeix l'enemic.