Seguint el comentari d'en Jordi R. al post anterior, reprodueixo el video amb què Dolors A. a Filolist ens il·lumina alguns aspectes del que parlavem: la seriositat de la feina d'educar, la importància de la creativitat i la ignorància de la societat en què hauran de viure els nostres alumnes; la fal.làcia del presentar el professor universitari com a culminació implícita del procés educatiu; la ridiculesa de la soi-disant cultura de l'esforç; el paper de l'error en l'educació .... Vint minuts que passen volant: Ken Robinson disserta en una conferència al febrer de 2006.
2 comentaris:
efectivament una manera per aprendre una mirada diferent sobre educar i no instruir... potser paper inicial dela filosofia ?
No és que tingui raó en tot,però el seu valor principal crec que tau principalment en què situa el discurs sobre educació en un altre lloc, i amb un humor que no s'assembla res al ressentit de l'acudit de "subratlla la paraula patata i comènta-la amb el teu company"
Publica un comentari a l'entrada