dimarts, 9 de juny del 2009

Ciència, economia, política

1. La ciència empírica utilitza els mètodes d'investigació més refinats i precisos de què disposa la humanitat. Amb aquests ha constituit el cos de coneixements més sòlids i fiables que posseïm.

2. Hi ha qui disfressa de científics els seus enunciats sobre el món: la pseudociència. El millor criteri per distingir la ciència de la pseudociència segueix essent el de Popper, la refutabilitat: un enunciat científic descriu les condicions que el farien fals.

3. De vegades es fa servir alguna epistemologia filosòfica (Feyerabend, per exemple) per tal de fer acceptable qualsevol pseudociència. És curiós que en canvi els resultats pseudocientífics s'acostumin a fonamentar en una epistemologia de pa sucat amb oli que afirma que és veritat allò que es pot "comprovar", és a dir, la predicció acomplerta (que portaria a afirmar per exemple: el sol sur per l'est perquè dóna una volta a la terra cada dia; els anys de matrimoni causen la calvície).

4. Convé no confondre la ciència amb la tècnica: hi ha tècnica que és ciència aplicada, però n'hi ha que funciona independentment de la ciència.


5. La ciència no dóna respostes als dilemes morals i polítics. Tanmateix, les decisions morals i polítiques han de partir de la millor ciència possible.


6. La investigació científica, de la més pura a la més aplicada, depén dels pressupostos que s'hi dediquen. Per això els científics tendeixen a magnificar la transcendència dels resultats a obtenir o dels efectivament obtinguts.

7. La investigació científica no té com a criteri la veritat, sinó que és la resultant del joc d'interessos varis en ordre d'importància decreixent:

  • Les corporacions, empreses, indústries, grups de pressió
  • Els polítics que n'obtenen rendibilitat electoral
  • La institució (universitat ...) en què es realitza la investigació
  • Els Consells editorials de les revistes científiques
  • El personal científic implicat
  • Les persones futures usuàries o beneficiàries

Algunes referències:

Ciència, tecnologia, societat
John Le Carré: El jardiner constant. novel.la i pel·lícula

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Jo -amb perdó- no diria que el crieri de refutabilitat expressa les condicions que farien fals un enunciat científic, sinó les condicions que fan que un enunciat sigui científic (es a dir, contrastable). Al meu parer Popper diferencia prou bé entre el món de la ciència i el de la veritat. Ha de mantenir aquesta diferència mentre no es pugui refutar la inducció -que no es pot-. La ciència és un meta-discurs sobre el Modus Tollendo Tollens que, en si mateix enuncia una greu ignorància sobre la veritat del coneixement inductiu.

Jordi Beltran ha dit...

Gregorio: D'acord amb la correcció: el de refutabilitat és un criteri de demarcació. Sobre la segona part, no em sembla es pugui atribuir a la ciència una ignorancia sobre la veritat del coneixement inductiu, sinó en tot cas, un escepticisme.