Michel Tozzi aclareix i endreça els conceptes de filosofia pràctica, pràctica filosòfica, noves pràctiques filosòfiques, consulta filosòfica, i conclou:
"Una pràctica ens sembla filosòfica si intenta elucidar racionalment la nostra relació amb el món. Extreure sentit per comprendre en realitat, explicitar valors per avaluar i actuar, tal és la tasca ... en tot lloc i per a tot públic. Això exigeix en tots els casos mètode i rigor. Però aquesta exigència pot prendre diverses formes i donar lloc a pràctiques sensiblement diferents: la d'un aprenentatge organitzat a l'escola o en formació, o més informal al cafè-filo per exemple en ocasió d'intercanvis regulats. Aquest aprenentatge pot ser acompanyat de diverses maneres: en l'ensenyament per un professor, de manera menys escolar per un animador. El caire filosòfic també pot definir-se per les seves exigències, com en el cas de la consulta, una eina per pensar millor un problema personal, sense que prengui per força la forma d'un aprenentatge. Ensenyar, animar, consultar són tres formes de pràctiques filosòfiques que poden ajudar a pensar per un mateix. Llegir en classe un autor, dialogar entre iguals, escriure el propi pensament també pot ensenyar a filosofar. Una mateixa mirada filosòfica, pràctiques diferents ..."
DIOTIME, Revue Internationale de Didactique de la Philosophie, n 41.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada