dimecres, 26 de setembre de 2007

Al·legoria de la caverna 1

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog
La República, llibre VII, 514a-517a.
A banda de la interpretació que el mateix Plató posa en boca de Sòcrates unes línies més endavant, s'han fet nombroses lectures d'aquest passatge. En un famós article d'Emilio Lledó en podem comptar fins a una dotzena.
Com que conté una descripció, per què no dibuixar-la? Què hi subratllem? L'empresonament, el món vertader, la dificultat de sortir ... ?
S'agraeix la col·laboració!

4 comentaris:

-DaN- ha dit...

Vaya mierda tus trabajos!

-DaN- ha dit...

aaaaaaaaa... y M gustaria q' m insultes al estilo fisolofico... Q' qiero aprnder alg d eso!!! xD
Se nota Q' maburroooOooOO ps eso nen!

mindinsky ha dit...

En realidad lo que estamos subrayando es que necesitamos un consuelo (la existencia de una salida a la vida en la caverna), no somos más que seres desamparados en una realidad nauseabunda. Mi comentario viene reafirmado además por el comentario anterior; comentario de un auténtico cavernícola que sentado ante las sombras no puede articular más que semejante sarta de idioteces e incluso enredándose en su telaraña de palabras: "fisolofico". No satisfecho con esto el infeliz exige un "insulto fisolofico". Y de Platón venimos a hablar? No habrá que desandar la historia?

Jordi Beltran ha dit...

-Dan-: La veritat és que les meves cavilacions sobre com es podia insultar flosòficament m'havien portat al pique entre Wittgenstein i Popper que es narra a Recerca sense fi i a El atizador de Wittgenstein. Llavors ha aparegut el comentari de mindinski.
Mindinski: m'agrada com llegeixes la situació a la llum de l'al.legoria. Discreparia en l'èmfasi en la necessitat de consol davant la "realidad nauseabunda".