Tens el temps just de dur el cistell de caputxeta i tornar a la feina. Al carrer, poca gent a segona hora del matí. Passes per l'acadèmia de pintura. Cada finestra et descobreix la figura d'un jubilat davant d'un cavallet que contempla antentament un quadre que no veus. T'adones que cadascún vesteix una bata diferent.
Quan entres a l'hospital, en surten dos vells que acompanyen una dona encara més vella que aguanta un sobre de radiografies. Ara comproves on era la gent: a les sales d'espera, atapeïdes. Tots són vells; fins i tot la dona amb hijab és molt més vella que les compatriotes que acostumes a veure. Puges uns quants pisos. Vells allitats. Els més animats passegen en bata. Missió acomplerta, paraules d'agraïment.
I els nens i els joves? A l'escola. Sense bata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada