Orelles de burro
Filosofia a secundària i a la ciutat
dimarts, 26 de gener del 2010
Destruint el jo?
Quina cara faig en aquesta fotografia! Quina veu faig en aquesta gravació! I tot és perquè la figura que mires al mirall no és la teva imatge de veritat, sinó invertida en l'eix esquerra-dreta. I per això quan et veus en una fotografia et trobes estrany, però és com et veu tothom. El mateix passa quan sents la teva veu, que et sona estranya, però és com la senten els altres, el que passa és que tu l'escoltes també a través dels ossos del crani (si ningú no et veu, prova de parlar en veu alta amb les orelles ben tapades ... oi que et sents?). I el que és encara pitjor: és possible enganyar el teu jo fent-te sentir sensacions en un objecte que no té res a vere amb tu. Es tracta de l'experiment de la mà de goma. Els subjectes tenen la curiosa -i desagradable- sensació que senten un pinzell en una mà que saben que no és seva. Tot plegat, com es constitueix el jo, aquesta unitat de la nostra vida mental, que sembla tan fàcil d'enganyar? Té realment alguna entitat? Descartes aprofitava hàbilment aquesta manera de parlar per afirmar que si se'l podia enganyar, és que era alguna cosa .... Vegeu
més informació
(en anglès) sobre com s'enganya al jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada