diumenge, 7 de novembre de 2010

Spinoza contra Ratzinger, per a les nostres autoritats

Tractat teològic-polític no és un títol que avui resulti molt atractiu; per què barrejar la teologia amb la política? Tanmateix, el seu autor Baruch de Espinosa (Spinoza) manté precisament que no s'han de barrejar de cap manera. Partint de l'anàlisi de la tradició bíblica, de l'estat jueu i de l'estat cristià, així com de les tensions polítiques de la seva època, fonamenta que la pràctica de la religió ha de ser personal i que no ha d'existir cap autoritat superior a l'autoritat política (ell l'anomena "la suprema potestat") fins i tot en qüestions religioses. La suprema potestat està legitimada perquè els homes lliures li han cedit la seva llibertat, excepte la d'opinió, i per tant l'autoritat religiosa no té cap legitimitat en l'Estat. En canvi en l'estat dels jueus, que es fonamentava en un pacte amb Déu que havien trencat gairebé immediatament, es justificava la presència de profetes que els recordessin aquell pacte. Liberalisme contractualista abans i més radical que Locke, Rousseau, Kant, Mill.
Es tracta d'una obra voluminosa que pot resultar farragosa en la seva detallada argumentació de base bíblica, però a la que afortunadament Spinoza va dotar d'un magnífic prefaci on exposa amb precisió les seves principals tesis en dotze pàgines de claredat diàfana.
Vegeu unes quantes cites de l'edició revisada d'Atilano Dominguez per Alianza Editorial:
"¡Dios mío!, la piedad y la religión consisten en absurdos arcanos. Y aquellos que desprecian completamente la razón y rechazan el entendimiento, como si estuviera corrompido por naturaleza, son precisamente quienes cometen la iniquidad de creerse en posesión de la luz divina." (p 67)
"La religión, tanto si es revelada por la luz natural como si lo es por la luz profética, sólo recibe fuerza preceptiva del decreto de quienes poseen el derecho del Estado y Dios no ejerce ningún reinado especial sobre los hombres, sino a través de aquellos que detentan el poder estatal." (p. 401)
"Nadie puede obedecer adecuadamente a Dios si no adapta la práctica de la piedad, a la que todo el mundo está obligado, a la utilidad pública y si no obedece, por tanto, todas las decisiones de la autoridad suprema." (p 403)
"Nadie que no cuente con la autoridad y licencia de las supremas potestades tiene derecho y potestad de administrar las cosas sagradas, elegir sus ministros, determinar y establecer los fundamentos de la Iglesia y su doctrina, juzgar sobre las costumbres y las acciones relativas a la piedad, excomulgar a alguien o aceptarlo en la Iglesia, y en fin, velar por los pobres." (p 406)
Spinoza, un holandès descendent dels jueus de la neteja ètnica ibèrica. Expulsat de la sinagoga i excomunicat per l'Esglèsia catòlica; odiat pels calvinistes. En 1679, el Tractat teològic-polític va ser inclòs per l'Esglesia catòlica a l'Index de llibres prohibits. Encara no n'ha sortit.

Després de llegir aquesta obra entenem millor per què visitant Amsterdam trobes tants edificis religiosos secularitzats. I sense entrar en una anàlisi ètica, estètica, política i fins i tot teològica, entenem pitjor la mona turística en què s'ha convertit un edifici on hi va intervenir un arquitecte visionari al servei de les forces de la reacció.