dilluns, 21 de febrer de 2011

Atreveix-te

Prova de comentar aquesta famosa priamel:

Vengo de no sé donde
Soy no sé quién
Muero no sé cuando,
Voy a no sé dónde.
Me asombro de estar tan alegre.
(Martinus von Biberach, Sí mismo como otro;
citat per Clément Rosset, Lejos de mí, pàgina 91)

Una possible interpretació aqui.

1 comentari:

vmontoli ha dit...

Em recorda aquest epitafi (no coneixia això dels priamels) amb uns melancònics versos del primerenc Pablo Neruda:
Yo me voy. Estoy triste:
pero siempre estoy triste.
Vengo desde tus brazos.
No sé hacia dónde voy.
Desde tu corazón
me dice adiós un niño.
Y yo le digo adiós.
(és el final de "Farewell y los sollozos")
No és un comiat del món, però sí que ho és de la infantesa, i l'inici de l'etapa més problemàtica pel que fa a la identitat personal.