Va ser durant la mateixa època en què vaig encolomar a l'A. les meves col·leccions de Triunfo, El Viejo Topo y Hermano Lobo (gràcies un altre cop!) quan vaig començar a obligar-me a llençar el diari al final del dia. Es van acabar les piles de diaris i suplements esperant ser revisades. No més retalls perduts entre projectes de carpetes. Abandó de l'ideal dels fitxers en capses de sabates.
Amb una autodisciplina d'ex fumador, des d'aleshores diposito el diari, llegit o no, al lloc corresponent del reciclatge. Aplicació de la norma: "no et preguntis si ho necessitaràs algun dia, sinó: si algun dia ho necessitessis, on ho podries trobar?".
Però una petita distracció ha permés que retrobés en un racó de casa el Babelia de fa dues setmanes, i en ell un article d'Emilio Lledó. Es diu Pensar hoy. Hi trobo idees velles polides, fetes brillar de nou, i gaudeixo per com diu de bé allò que espero que digui. Permeteu-me destacar-ne alguns fragments:
Lledó, que ens explicava que quan va anar a estudiar a Alemània a la Universitat li preguntaven qui era el seu mestre, perquè cadascú havia de començar amb un mestre. I aqui ens vas deixar, una mica orfes (hi ha una paraula com orfe quan et quedes sense mestre?). A la mateixa època en què coleccionàvem revistes, retalls, suplements i diaris.
Amb una autodisciplina d'ex fumador, des d'aleshores diposito el diari, llegit o no, al lloc corresponent del reciclatge. Aplicació de la norma: "no et preguntis si ho necessitaràs algun dia, sinó: si algun dia ho necessitessis, on ho podries trobar?".
Però una petita distracció ha permés que retrobés en un racó de casa el Babelia de fa dues setmanes, i en ell un article d'Emilio Lledó. Es diu Pensar hoy. Hi trobo idees velles polides, fetes brillar de nou, i gaudeixo per com diu de bé allò que espero que digui. Permeteu-me destacar-ne alguns fragments:
(Pensar es)"Un objeto delicado y por ello peligroso. Está expuesto a mil ataques en los que podemos perder lo que somos y el sentido de dónde estamos. Pero, al mismo tiempo, ese incesante fluir de nuestras ideas, del producto de esa luz interior que nos hace conscientes y dice quiénes somos, qué clase de ser somos, es lo más importante, lo más intenso, lo más hermoso de la vida humana."
"Este es el reto que el pensar nos lanza. Un pensar que tiene que ser alumbrado por todos esos ideales de "filantropía" que la mejor tradición cultural nos ha entregado. Ideales que hay que discernir, que limpiar, de las pegajosas desinformaciones que podemos padecer precisamente por la "sociedad de la información".
"El pensar hoy, entre esos ideales, tiene una exigencia ineludible: la educación. Pero esa exigencia nos traslada al "hacer" al que se refería el interrogante kantiano. Sólo el "hacer del pensar"; la creación de instituciones que fomenten la libertad de la mente será el quehacer esencial de nuestro tiempo. Una empresa política que, por cierto, se funda en otro "hacer": el de la inteligencia y honradez de quienes nos gobiernen. Honradez y decencia que necesita de la nuestra al elegirlos."
Lledó, que ens explicava que quan va anar a estudiar a Alemània a la Universitat li preguntaven qui era el seu mestre, perquè cadascú havia de començar amb un mestre. I aqui ens vas deixar, una mica orfes (hi ha una paraula com orfe quan et quedes sense mestre?). A la mateixa època en què coleccionàvem revistes, retalls, suplements i diaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada