Fa temps que visc els projectes com una mena de picors. Una idea et retorna insistentment fins que sents que necessites deslliurar-te d'ella d'alguna manera. Comences a posar fil a l'agulla i descobreixes que no ets tu que la portes sinó ella que va desplegant la seva lògica, i acabes sentint-te com el seu instrument. Una de les meves darreres cebes fins i tot ha merescut mitja plana de El País d'avui. He trigat dos cursos a realitzar-la, perquè en el primer vem perdre l'esma a mig camí i només ho he aconseguit tot planificant-ho des del començament de curs. Aqui teniu la foto que surt a l'edició impresa, amb una part de les col·laboradores i col·laboradors entusiastes. Una lliçó de la que estic molt satisfet. Més informació aqui (entreu com a visitant)
3 comentaris:
Enhorabona!
genial Jordi està molt bé ...felicitats , ens veiem aviat
xavier
Matilde: sempre tan atenta. Moltes gràcies.
Xavier: ens veiem aviat. Tenim un projecte junts ...
Publica un comentari a l'entrada