dimecres, 21 de setembre de 2011

Alhzeimer fase 4

No és veritat que no aprenguis. El que passa és que no recordes. Però sents qui et tracta bé i qui no:  amagues les mans quan te les vull agafar si et van fer mal tallant-te  les ungles.
No és veritat que s'ennueguin perquè s'oblidin d'empassar. És que no recorden que estàn bevent, o que tenen un cuidador impacient.
No és veritat que tinguis en el fons la consciència com una llumeta intermitent. No hi ha cap llum, cap persona amagada rere la mirada molts cops indiferent. Però alhora  et molesta que parli de tu com si no hi fossis.
No és veritat que siguis com un vegetal: sents plaer i dolor, benestar i neguit. Si les visites t'agraden, estàs més contenta. Si no, tanques els ulls i t'amagues com una tortuga ... sense closca.
L'Alhzeimer no mata. L'any vinent compliràs vint anys. Amb ell.

1 comentari:

V. ha dit...

IMPortant PRESSIOsitat aNANT